divendres, 25 de novembre del 2011

DISLÈXIA

El passat dimarts 8 de novembre, al programa "Els matins" de TV3,  la degana del CLC, Anna Civit, acompanyada de la presidenta de l'Associació Catalana de Dislèxia, Neus Buisán, i de la mare d'un nen dislèctic  van parlar del protocol i del trastorn de la dislèxia en general.

En un breu reportatge inicial podreu veure un fragment d'una sessió d'intervenció logopèdica
Aquest  és l'enllaç on podreu veure el vídeo:

dissabte, 19 de novembre del 2011

OBSERVACIÓ I POSADA EN PRÀCTICA DEL PLA D'ACCIÓ ACORDAT


Fase  3 i 5
Fase D’OBSERVACIONS i Fase posada en pràctica del pla d’acció acordat
Sessió  
observació classe :  tutora amb alumnes de  l’aula INTEGRA
Objectiu o finalitat
·        Observar la metodologia que es desenvolupa dins  l’aula Integra (Programa experimental per a la prevenció de l’absentisme i l’abandonament escolar prematur).
·        Crear un espai informatiu , físic, pels alumnes, d’orientació professional
qui hi participava
Tutora i alumnes aula Integra
com es va desenvolupar la sessió
Prèvia reunió de la tutora amb mi vam acordar de plantejar a aquest alumnat la proposta de plantejar-los la seva col·laboració en el disseny i organització formal del suro on hi posaríem l’espai informatiu professional i acadèmic per tots els alumnes de l’IES. L’alumnat  va acceptar fer aquestes activitats i en aquest moment vaig començar a fer una observació dins l’aula per veure quina era la dinàmica de treball amb ells.
La classe està integrada per 8 alumnes matriculats a l nivell de 2on d’ESO dels quals dues son noies. Dels  8 alumnes tots són estrangers menys una de les noies. Dels 8 alumnes 4 són romanesos i 3 magrebins. La tutora és una d eles mestres de PT.
La dinàmica dins l’aula és d’intervenció constant de la tutora per minorar les constants interrupcions burdes i malsonants d’alguns dels alumnes de manca de respecte entre ells. Crida l’atenció en alguns alumnes la manca total d’autoestima a l’hora d’enfrontar-se a la realització de les activitats tant per a cridar l’atenció com per a interrompre la classe. El talant d ela tutora és de diàleg i reflexió davant una situació conflictiva i d’intentar relaxar la situació en bones paraules. Cal destacar  dos alumnes que col·laboren en tot moment sense generar cap tipus de interrupció.
quins materials
Notes de camp i càmera fotogràfica (veure en el blog  etiqueta fotografies)
conclusió valorativa de la sessió
Valoro molt positivament observar la dinàmica de treball dins un aula d’íntegra per veure aquest alumnat en la interacció entre ells  i la seva tutora. Penso que la tasca del professorat amb aquests nens és molt dura ja que s’enfronta de manera constant a un alumnat difícil ja que la majoria d’ells tenen una baixa autoestima i no es senten integrats d’entrada en el sistema per molt que L’IES pugui posar tots els mecanismes que tingui l seu  abast.
Autoavaluació

M’ha costat molt no intervenir com a docent i fer d’observadora però al final ho he aconseguit. Cal saber en tot moment quin paper  o rol s’ha de desenvolupar

dilluns, 14 de novembre del 2011

INTERCANVI D’INFORMACIÓ

PROPOSTES  DE MILLORA PER L’AULA INTEGRA
Fase 4

INTERCANVI D’INFORMACIÓ
Sessió
Reunió de coordinació amb psicopedagoga i mestres de Pedagogia terapèutica i una servidora
Objectiu o finalitat
Implicar a l’alumnat de  l’aula d ‘Integra en l’ornamentació o muntatge del espai informatiu professional (el Suro)
qui hi participava
La psicopedagoga de l’IES les dues mestres de PT i jo mateix
com es va desenvolupar la sessió
Al plantejar-les les activitats que he pensat per aquests alumnes la mestra de PT tutora d’aquest  grup li sembla molt adient per tal d’implicar-los en el muntatge .La psicopedagoga i l’altra mestra de PT pensen que el fet de participació d’aquests alumnes en els espais de l’IES  fa que ajuda a integrar-se molt més
quins materials
Les meves notes de camp on està l’esquema del que  vull muntar al suro i de quina manera
conclusió valorativa
La conclusió  és positiva ja que han acceptat de bon grat les propostes que els he fet i cal buscar i demanar a l’equip directiu el lloc més adient.
Autoavaluació

Crec que he exposat amb claredat la meva informació i he sabut escoltar les opinions dels altres.

REUNIÓ DEL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ

OBSERVACIÓ REUNIÓ DEL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ
Fase 3
FASE D’OBSERVACIONS
Sessió :
Reunió de coordinació amb psicopedagoga i mestres de Pedagogia terapèutica i una servidora
Objectiu o finalitat
Comentar els temes tractats a la COCOPE
Avaluació continua dels alumnes de PT i d’Integra
qui hi participava
La psicopedagoga de l’IES les dues mestres de PT
com es va desenvolupar la sessió
En un ambient distés i animós  per millorar cada vegada més els temes plantejats. A nivell informatiu la psicopedagoga informa dels temes tractats a la COCOPE. Per un altra banda les dues mestres de PT li fan el traspàs d’informació a la psicopedagoga de la primera reunió a la que elles ja han assistit referent  al tema del Pla de transició de primària a Secundària comentant-li que en aquesta reunió  es va llegir l’ordre 46/2011 de 8 de juny de la conselleria d’educació Valenciana per la qual es regula la transició des de l’etapa d’educació Primària a l’Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana (2011/7216).Es comenta que la data  per a reunir-se en el professorat de Primària serà el 28 novembre  encara que manca determinar l’hora per tal d’ajustar els horaris de totes dues etapes.
Es parla del cas de “R” una nena amb problemes d’alimentació ,de dol familiar a petició  la demanda de la junta d’Avaluació i de la tutora .La psicopedagoga ja està en això i s’està valorant de derivar-la a salut mental.
Alumnat d’integra queixa per part de les mestres de PT de manca de recursos tant humans com materials

quins materials
S’ha portat  L’ordre 46/2011 de 8 de juny de la conselleria d’educació Valenciana.
Llibreta de notes de cada assistent
conclusió valorativa
Valoro molt el fet d’haver pogut assistir a aquesta reunió i palpar de primera mà com un equip treballa davant de les qüestions plantejades .La coordinació és vital en aquest treball i el canal comunicatiu és molt important per veure els temes des del punt de vista de cadascú. Les repercussions que crec que poden sorgir d’aquestes reunions un treball comú en el que cadascú aporta i fa el que té que fer estant informat del que ha dit l’altre.
Autoavaluació

Crec que he sabut enregistrar bé el que s’ha dit en la reunió i ser prudent i pacient fent la observació.

dijous, 10 de novembre del 2011

+ Llibres interessants

La meva psicopedagoga sempre en fa cinc cèntims de llibres que ella llegeix ,ha comprat o recomana per a les famílies . Em parla d’aquest :
Montserrat Giménez. Los niños vienen sin manual de instrucciones
Técnicas de una superniñera para educar a tus hijos . Editorial  Aguilar
ISBN: 84-03-09732-8
EAN: 9788403097322
Format: 19 x 24 rústica
PVP: 16,50
Págines: 200
L’he buscat per Internet i he trobat la fitxa tècnica del llibre en aquesta adreça :

Crec que l’educació comença des del moment de nàixer, per tant , una bona base des de ben petits  ajudarà molt en la complicada edat de l’adolescència.
Continuaré

dimarts, 8 de novembre del 2011

Recomanació

Aquesta setmana la meva tutora m’ha recomanat  un llibre que ella recomana tant a les famílies en les seves diferents entrevistes o reunions com també pel professorat de l’insttitut :
THOMAS GORDON, MEDICI, 2006.TECNICAS EFICACES PARA PADRES. TEP: EL PROGRAMA REALMENTE EFICAZ PARA EDUCAR NIÑOS RESPONSABLES
Tracte sobre tècniques eficaces per a pares , però que ella pensa  que  es pot extrapolar i aplicar en la relació profesor-alumne. Com fomentar  un bon canal de diàleg i comunicació entre els fills o alumnes i les famílies i el professorat.Com ensenyar als nois a resoldre els seus problemes per si mateixos  , gràcies a l’aplicació d’aquest mètode els resultats seran menys baralles,rabietes mentides. És un mètode que l’autor aposta pel foment d e la responsabilitat en els nois de totes edats i crear un ambient enriquidor per l’ambient familiar però també extensible d’aplicar a la relació professor-alumne.

dissabte, 5 de novembre del 2011

Marc Teòric per al Suro

Aquets Marc teòric també es penjarà la suro per a clarificar, si cal més, les vies d’accés a l mercat de treball i l’educació com a procés continu i per a tota la vida si és vol continuar formant-se.

Entendrem la formació com l’aprenentatge orientat en tot
moment a la vida professional de la persona, la seva finalitat serà l’adquisició dels
coneixements necessaris per desenvolupar un lloc de treball concret (sectorial o no).
Aquesta és la vessant de la formació objecte d’anàlisi: la formació orientada a la
inserció al mercat laboral.
Sistema educatiu a la comunitat Valenciana
Per entendre millor el panorama de la formació, un gràfic com el següent ens pot ser

molt útil:
Aquest mapa ens il·lustra de manera molt simplificada però clara les múltiples
interconnexions entre les diferents fases del sistema educatiu actual i el mercat de

treball i la formació professional, dos conceptes que hem considerat transversals en
aquest punt de l’anàlisi (requadres verds). Tots els requadres vermells són les diferents

fases educatives que hi ha actualment a Comunitat Valenciana. I el requadre blau seria el punt de
partida del sistema, la primera fase d’escolarització obligatòria.

Una persona pot traçar diferents combinacions d’itineraris des que comença la seva
primera etapa formativa obligatòria, però independentment de quin sigui el seu
recorregut educatiu contínuament es topa amb els dos conceptes clau: el mercat de
treball i la formació professional, ja sigui contínua com ocupacional.

El mercat de treball és el punt d’encontre entre ofertes laborals (llocs de treball) i

demandants, persones preparades per ocupar-los, i no s’ha de perdre de vista que
totes les fases del sistema educatiu van adreçades a obtenir la preparació adequada
per accedir i mantenir-se en aquest mercat. Per tant, en ser l’objectiu final de tot el

sistema, és lògic que constantment li enviï influències. Ja veiem com l’accés al mercat
de treball es pot donar des de qualsevol de les fases del procés educatiu, tot i que els

volums de cada fase són molt diferents. Especialment rellevants són els accessos des
de carreres universitàries i cicles formatius.

Pel que fa a la formació professional,

és la que ajuda a la persona a:
· Mantenir actualitzats els seus coneixements, mantenint-se actiu al mercat
laboral.
· Reorientar-se professionalment, adquirint nous coneixements, per assolir noves
ocupacions.

· Diferenciar-se d’altres, amb l’adquisició de coneixements o habilitats atractives
per determinats llocs de treball.
· Ocupar-se més ràpidament, amb l’adquisició dels coneixements necessaris per
uns determinats llocs de treball.

Per tant, la formació professional, a diferència de l’educació, es manté en una esfera
diferent, podríem dir que com a complement del sistema educatiu. Ara bé, hi han fases

d’aquest sistema que són especialment significatives perquè també són formació
professional en el sentit de formacions adreçades a la vida professional i al
desenvolupament d’unes habilitats i tècniques per ocupar un lloc de treball concret:

són els Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI), els Cicles Formatius de
Grau Mig i Superior i les pròpies carreres universitàries. Hem topat amb la formació
reglada, que encara que parcialment, també és professional.
considerarem bàsicament la

formació professional ocupacional i contínua pels ocupats del sector, reals i potencials,
però també la formació reglada que hi pugui haver en tant que, com ja hem vist,

resulta una via d’accés al mercat laboral.

Informació al Suro

 Dins  l’espai informatiu professional presentarem adreces diverses entre elles aquesta per a que tot l’alumnat pugui consultar l’oferta a nivell universitari que té més a prop.
Què és la Universitat Jaume I
Presentació
En aquesta adreça l’alumnat trobarà la pàgina de la Universitat Jaume I de Castelló,  com a oferta publica única per a realitzar els seus estudis. En ella pot trobar tota la informació referent a:
·        UJI
o   PDI
o   PAS
o   SAUJI
·        Estudis
o   Grau
o   Màster
o   Doctorat
·        Investigació
·        Cultura i societat