REFLEXIONS

A punt d’acabar les meves practiques i perfilant ja les sessions finals ,volia compartir amb tots vosaltres unes sensacions  i reflexions que he tingut aquesta setmana bastant interessants .

El director de l’IES  és també psicopedagog i fa unes hores setmanals de director i  unes hores de  psiocpedagog juntament amb la meva tutora de practiques que porta tot el gruix del departament d’orientació de l’IES, doncs bé, aquest senyor s’ha posat de baixa i ha vingut ha substituir-lo un altra psicopedagoga a la qual no li han assignat hores de despatx, com es obvi , però sí, aquestes hores han incrementat les hores de dedicació al departament d’orientació ,cosa que la meva psicopedagoga ha agraït bastant, ja que el volum de feina i la manca de temps sempre és un factor a salvaguardar.

Aquesta psicopedagoga que el substitueix és cega i aquest fet m’ha impactat molt,  de manera positiva, per molts motius: quan em vaig assabentar que venia a substituir em vaig quedar desconcertada i em sap greu dir-lo, però vaig tenir els meus dubtes de com podria desenvolupar aquesta tasca (prejudicis socials maleïts) .Quan ja la vaig conèixer a primera vista em vaig sentir desconcertada ja que no sabia ben bé com adreçar-me a ella (no porta ulleres,et mira quan parla) i el seu gos present en tot moment (jo amb pànic als gossos de sempre).

En el transcurs d’aquesta setmana i gracies a la seva manera de ser, quan he compartit sessió amb ella estant la meva tutora o no , aquesta noia, la Isabel, m’ha donat una lliçó de professionalitat respecte i estima. Ha volgut mostrar-me proves diagnòstiques com el  WISCH-IV  comparant-lo amb el WISCC-R , el KABIT entre altres coses, que a més de mostrar-me que  coneix molt bé la seva aplicació, com amb les eines que li ho atorga el sistema Braille enregistra, tot el que fa dia amb l’atenció amb l’alumnat. Ella al disposar de més hores de dedicació amb  l’alumnat ja que no ha de fer tasques de despatx, s’ha reorganitzar les tasques d’atenció a l’alumnat del departament d’orientació descarregant de feina i compartint-la amb la meva tutora que de retruc em toca a mi també.

L’alumnat de l’IES ,sobre tot a aquells alumnes, que els hi costa superar-se, tenen cada dia davant d’ells un exemple de superació personal en tots els sentits , que encara que saben, igual que jo ho sé, que aquestes persones estan o poden estar a tot arreu fent  perfectament la seva feina dins les  seves professions ,fins que no coexisteixes amb elles no veus el grau de superació que tenen  i com et pot arribar a enriquir a tu com a persona i com a professional en un futur, en tots els sentits i tractar amb la veritable DIVERSITAT. Gràcies

Volia compartir-lo amb totes vosaltres

Seguim...