La meva Intervenció psicopedagògica dins un INSTITUT.

DAFO

AMENACES extern)	OPORTUNITATS (extern)
1.      Manca d’indústria 2.      Molt d’atur 3.      Famílies amb pocs recursos 4.      Delinqüència i drogues 5.      Transport alumnat  platja i població del  costat (risc cada dia a la carretera nacional molt transitada) 6.      Crisis econòmica: reducció de recursos educatius. 7.      Falta de suports	1.      Zona rural alumnat poc nombrós 2.      Famílies conegudes del poble 3.      Alumnat conegut per mi (antic alumnat a infantil) 4.      Professors que abans han estat mestres a l’escola del mateix poble on treballo. 5.      Transport nens platja i poble del costat 6.      Els agents educatius hi donen suport 7.      Implicació de les famílies 8.      Confiança de les famílies
DEBILITATS  (intern)	FORTALESES (intern)
1.      Una part de la plantilla molt poc estable de curs en curs 2.      Molta immigració 3.      Problemàtiques familiars 4.      Casos de manca de disciplina alumnat 5.      Projectes i plans sense massa consens d’aplicació 6.      Manca de temps 7.    Pocs recursos específics dins el centre per manca de pressupost	1.   Pla de diversitat: es parteix d’un pla  elaborat. 2.   L’Aula Integra ja fa anys que funciona com a tal. 3.      Plantilla de professorat poc nombrosa 4.      Instal·lacions noves (9 anys) 5.      Ratio baixa 6.      Projectes i Plans ja dissenyats. 7.      Oberts a totes les iniciatives. 8.      Bona coordinació amb l’escola de primària. 9.      Molta implicació  i responsabilitat en la tutorització de les meves pràctiques 10.   Bona coordinació al departament d’orientació. 11.   Il·lusió i motivació per portar a terme, per part meva, un projecte engrescador.
Les meves CONCLUSIONS DAFO CONCLUSIONS GENERALS Un cop  fet aquest l’anàlisi de les meves pràctiques i de l’IES on les realitzo arribo a les següents conclusions : ·        Les fortaleses i les oportunitats analitzades i contemplades en la meva realitat son més nombroses que les amenaces i debilitats. Cosa que fa que ja partim d’entrada de  més factors positius que negatius que faran que es  puguen definir estratègies de treball en més probabilitat d’èxit. ·        La implicació i dedicació en la tutorització de les meves pràctiques per part de la meva tutora fa que hagi aprofitar i ampliat el meu preprojecte tenint un coneixement més ampli de tots aquests factors  (Debilitats –Fortaleses interns / Amenaces-Oportunitats externs ). ·        El fet de: ser mestra de l’escola del poble,  viure en ell, on també  està l’IES  i haver tingut fa molts anys a part d’aquest alumnat a l’etapa d’infantil, m’ha fet especificar molt més la meva actuació en l’aspecte de les observacions de les diferents demandes i en la revisió de casos per millorar la transició de l’etapa de primària a l’ESO en concret : (Fortaleses-debilitats /Amenaces-Oportunitats) : familiars per a mi. ·        Les estratègies de treball plantejades (Defensives,Ofensives,de Supervivència,de Reorientació). Hauran de ser posteriorment avaluades. Estratègies de treball que hauran de ser posteriorment avaluades FORTALESES (extern) AMENACES (extern) Estratègies de prevenció Defensives Fortaleses: 1-2-3-4-5-6-7-8-9-10-11  Amenaces: 1-2-3-4-5-6-7 ·        Optimitzar els recursos existents (humans i materials) i aprofitar la motivació del professorat  i la bona coordinació del departament d’orientació, per minimitzar l’impacte que pugui produir les amenaces observades. ·        Aprofitar la humanització i coneixement particular de la realitat educativa per a minimitzar les diferents amenaces. OPORTUNITATS (extern) Estratègies de qualitat/creixement Ofensives Fortaleses:  1-2-3-4-5-6-7-8-9-10-11 Oportunitats: 1-2-3-4-5-6-7-8 ·         Fomentar Projectes de treball com el que estic portant a les meves pràctiques(Millorar el Pla de Diversitat/ Pla d’acollida transició etapa primària secundària/Informació camps professionals/Seguiment de demandes/Creació activitats avaluatives contextualitzades) per tal d’aprofitar al màxim les oportunitats senyalades. ·        Fomentar la coordinació entre tots els agents educatius per a fer un treball de consens en tot moment. DEBILITATS (intern) AMENACES (extern) Estratègies d’atenció preferent De supervivència Debilitats: 1-2-3-4-5-6-7  Amenaces: 1-2-3-4-5-6-7 ·        Revisar el que s’està fent (diferents plans) i anar fent propostes de millora ·        Dissenyar activitats concretes pel pla d’acollida, aula integra, camps d’estudi professional... ·        Previsió de demandes i seguiment amb més disponibilitat horària. OPORTUNITATS (extern) Estratègies de millora Reorientació Debilitats:  1-2-3-4-5-6-7 Oportunitats: 1-2-3-4-5-6-7-8 ·        Aprofitar el coneixement mutu i familiar que es tenen tots els agents educatius per plantejar mesures concretes i ajustades. ·        Potenciar i presentar la nostra realitat a les institucions locals per tal de implicar-les en tots els àmbits(econòmic, treball , de formació de col·laboració...) Com es pot detenir cada    debilitat? 1.      Una part de la plantilla molt poc estable de curs en curs: Presentar projectes educatius engrescadors professionalment. 2.      Molta immigració: Modificant plans d’atenció a la diversitat més ajustats. 3.      Problemàtiques familiars:Atenció personalitzada cas per cas de manera ajustada. 4.      Casos de manca de disciplina alumnat: Més integració dels agents educatius i establiment de normes amb la participació de l’alumnat. 5.      Projectes i plans sense massa consens d’aplicació: Consensuar tot el que es fa adaptat a la veritable realitat. 6.      Manca de temps: Distribució horària no lectiva per a realitzar tasques departamentals i burocràtiques. 7.      Pocs recursos específics dins el centre per manca de pressupost: Recerca d’altres camins de finançament implicant a altres institucions. Com es pot aprofitar cada     fortalesa? 1.    Pla de diversitat. Es parteix d’un pla  elaborat: No s’ha de començar de nou. 2.    L’Aula Integra ja fa anys que funciona com a tal: Ja tenim una trajectòria per analitzar-la. 3.      Plantilla de professorat poc nombrosa: Coneixement més humà de tota la realitat i agents educatius. 4.      Instal·lacions noves (9 anys): Comoditats i funcionalitat del disseny i contingut de les instal·lacions. 5.      Ratio baixa: Atenció a l’alumnat de manera més dilatada. 6.      Projectes i Plans dissenyats: Base d’on partir i constància de construcció. 7.      Oberts a totes les iniciatives.: Receptius a noves idees 8.      Bona coordinació amb l’escola de primària: Diàleg constant amb un altra etapa. 9.      Molta implicació  i responsabilitat en la tutorització de les meves pràctiques:Ampliació del preprojecte inicial de pràctiques. 10.   Bona coordinació en el departament d’orientació:Observació i participació i col·laboració en les diferents activitats planificades. 11.   Il·lusió i motivació per portar a terme per part meva un projecte engrescador. Aplicar o fomentar  estratègies defensives i ofensives on  jo pugui col·laborar i participar en les meves pràctiques. Com es pot explotar cada    oportunitat? 1.      Zona rural alumnat poc nombrós: Ajustar el model acadèmic a les necessitats personals de l’alumnat. 2.      Famílies conegudes del poble : Aplicació de mesures més humanitzades. 3.      Alumnat conegut per mi (antic alumnat a infantil):Coneixements previs sobre els mateixos. 4.      Professors que abans han estat mestres a l’escola del mateix poble o treballo: Visió de les dues etapes amb més coneixement dels punts febles i forts de cada etapa. 5.      Transport nens platja i poble del costat: Assistència controlada i regular de l’alumnat. 6.      Els agents educatius hi donen suport: Engegar diferents projectes educatius innovadors. 7.      Implicació de les famílies: Compromís de futur. 8.      Confiança de les famílies: Trajectòria de l’IES. Com es pot defensar cada     amenaça? 1.      Manca d’indústria: Crear alumnat emprenedor. 2.      Molt d’atur:Donar informació per camins alternatius professionalment. 3.      Famílies amb pocs recursos: Derivació atenció assistencial. 4.      Delinqüència i drogues: Programes de prevenció. 5.      Cada dia risc transport: Mesures de seguretat vigents. Hàbits i normes. 6.      Crisis econòmica reducció de recursos educatius:Reajustar els ingressos. 7.      Falta de suports: Distribució horària més ajustada i prioritària.

REFLEXIONS

A punt d’acabar les meves practiques i perfilant ja les sessions finals ,volia compartir amb tots vosaltres unes sensacions  i reflexions que he tingut aquesta setmana bastant interessants .

El director de l’IES  és també psicopedagog i fa unes hores setmanals de director i  unes hores de  psiocpedagog juntament amb la meva tutora de practiques que porta tot el gruix del departament d’orientació de l’IES, doncs bé, aquest senyor s’ha posat de baixa i ha vingut ha substituir-lo un altra psicopedagoga a la qual no li han assignat hores de despatx, com es obvi , però sí, aquestes hores han incrementat les hores de dedicació al departament d’orientació ,cosa que la meva psicopedagoga ha agraït bastant, ja que el volum de feina i la manca de temps sempre és un factor a salvaguardar.

Aquesta psicopedagoga que el substitueix és cega i aquest fet m’ha impactat molt,  de manera positiva, per molts motius: quan em vaig assabentar que venia a substituir em vaig quedar desconcertada i em sap greu dir-lo, però vaig tenir els meus dubtes de com podria desenvolupar aquesta tasca (prejudicis socials maleïts) .Quan ja la vaig conèixer a primera vista em vaig sentir desconcertada ja que no sabia ben bé com adreçar-me a ella (no porta ulleres,et mira quan parla) i el seu gos present en tot moment (jo amb pànic als gossos de sempre).

En el transcurs d’aquesta setmana i gracies a la seva manera de ser, quan he compartit sessió amb ella estant la meva tutora o no , aquesta noia, la Isabel, m’ha donat una lliçó de professionalitat respecte i estima. Ha volgut mostrar-me proves diagnòstiques com el  WISCH-IV  comparant-lo amb el WISCC-R , el KABIT entre altres coses, que a més de mostrar-me que  coneix molt bé la seva aplicació, com amb les eines que li ho atorga el sistema Braille enregistra, tot el que fa dia amb l’atenció amb l’alumnat. Ella al disposar de més hores de dedicació amb  l’alumnat ja que no ha de fer tasques de despatx, s’ha reorganitzar les tasques d’atenció a l’alumnat del departament d’orientació descarregant de feina i compartint-la amb la meva tutora que de retruc em toca a mi també.

L’alumnat de l’IES ,sobre tot a aquells alumnes, que els hi costa superar-se, tenen cada dia davant d’ells un exemple de superació personal en tots els sentits , que encara que saben, igual que jo ho sé, que aquestes persones estan o poden estar a tot arreu fent  perfectament la seva feina dins les  seves professions ,fins que no coexisteixes amb elles no veus el grau de superació que tenen  i com et pot arribar a enriquir a tu com a persona i com a professional en un futur, en tots els sentits i tractar amb la veritable DIVERSITAT. Gràcies

Volia compartir-lo amb totes vosaltres

Seguim...

Fase d’intercanvi d’informació

JORNADA D’ORIENTACIÓ Universitat Jaume-I
Fase 4	Fase d’intercanvi d’informació
Sessió	Reunió de coordinació amb psicopedagoga i mestres de Pedagogia terapèutica i una servidora
Objectiu o finalitat	Intercanvia  informació i impressions de la jornada feta a la UJI
qui hi participava	La psicopedagoga de l’IES les dues mestres de PT i una servidora
com es va desenvolupar la sessió	La universitat Jaume I (UJI) convoca als psicopedagogs dels IES de la província el passat dimecres per a fer una jornada d’orientació per als psicopedagogs o orientadors . De l’IES acudeix la meva tutora que ens traspassa la informació a la resta en aquesta reunió . Desprès d’una presentació formal amb la vicerectora d’Estudiants,Ocupació Innovació Educativa i el  Director de la Unitat de suport Educatiu (USE) i l’assistència d’unes 250 t persones aproximadament. El gruix de la jornada va estar dedicada al paper de l’orientador com a professional de la psicopedagogia front al dol. Que fer? a càrrec de Mònica Garcia  Renedo ,tècnica de l’Observatori Psicosocial de Recursos en situacions de Desastre (OPSIDE) de l’oficina de Cooperació pel desenvolupament i Solidaritat de l’UJI. Es va parlar de: com els nens i els adolescents percebien la mort, com responen a la pèrdua d’un ser estimat i el procés de dol,que podem fer davant un incident crític en el context escolar,que pot oferir aquesta universitat dins el programa OPSIDE i recursos per tractar el tema.
quins materials	Apunts i fotocopies   http://www.opside.uji.es/
conclusió valorativa	Aquest  traspàs d’informació m’ha servit per veure com el psicopedagog en la seva formació constant pot adquirir noves estratègies per tractar temes de sempre però que avui dia traspassen dins la tasca dels docents i saber com encabir-los dins l’orientació psicopedagògica tant per l’alumnat com pel professorat de totes les edats. La dificultat que veig  es que  jornades com aquestes tant interessants no pugui assistir més docents per la incompatibilitat d’horaris
Autoavaluació	Crec que he sabut enregistrar bé el que s’ha dit en la reunió i participar preguntant dubtes de la mateixa.

DISLÈXIA

El passat dimarts 8 de novembre, al programa "Els matins" de TV3,  la degana del CLC, Anna Civit, acompanyada de la presidenta de l'Associació Catalana de Dislèxia, Neus Buisán, i de la mare d'un nen dislèctic  van parlar del protocol i del trastorn de la dislèxia en general.

En un breu reportatge inicial podreu veure un fragment d'una sessió d'intervenció logopèdica

Aquest  és l'enllaç on podreu veure el vídeo:

http://www.tv3.cat/videos/3793650/Tractar-la-dislexia

OBSERVACIÓ I POSADA EN PRÀCTICA DEL PLA D'ACCIÓ ACORDAT

Fase  3 i 5	Fase D’OBSERVACIONS i Fase posada en pràctica del pla d’acció acordat
Sessió	observació classe :  tutora amb alumnes de  l’aula INTEGRA
Objectiu o finalitat	·        Observar la metodologia que es desenvolupa dins  l’aula Integra (Programa experimental per a la prevenció de l’absentisme i l’abandonament escolar prematur). ·        Crear un espai informatiu , físic, pels alumnes, d’orientació professional
qui hi participava	Tutora i alumnes aula Integra
com es va desenvolupar la sessió	Prèvia reunió de la tutora amb mi vam acordar de plantejar a aquest alumnat la proposta de plantejar-los la seva col·laboració en el disseny i organització formal del suro on hi posaríem l’espai informatiu professional i acadèmic per tots els alumnes de l’IES. L’alumnat  va acceptar fer aquestes activitats i en aquest moment vaig començar a fer una observació dins l’aula per veure quina era la dinàmica de treball amb ells. La classe està integrada per 8 alumnes matriculats a l nivell de 2on d’ESO dels quals dues son noies. Dels  8 alumnes tots són estrangers menys una de les noies. Dels 8 alumnes 4 són romanesos i 3 magrebins. La tutora és una d eles mestres de PT. La dinàmica dins l’aula és d’intervenció constant de la tutora per minorar les constants interrupcions burdes i malsonants d’alguns dels alumnes de manca de respecte entre ells. Crida l’atenció en alguns alumnes la manca total d’autoestima a l’hora d’enfrontar-se a la realització de les activitats tant per a cridar l’atenció com per a interrompre la classe. El talant d ela tutora és de diàleg i reflexió davant una situació conflictiva i d’intentar relaxar la situació en bones paraules. Cal destacar  dos alumnes que col·laboren en tot moment sense generar cap tipus de interrupció.
quins materials	Notes de camp i càmera fotogràfica (veure en el blog  etiqueta fotografies)
conclusió valorativa de la sessió	Valoro molt positivament observar la dinàmica de treball dins un aula d’íntegra per veure aquest alumnat en la interacció entre ells  i la seva tutora. Penso que la tasca del professorat amb aquests nens és molt dura ja que s’enfronta de manera constant a un alumnat difícil ja que la majoria d’ells tenen una baixa autoestima i no es senten integrats d’entrada en el sistema per molt que L’IES pugui posar tots els mecanismes que tingui l seu  abast.
Autoavaluació	M’ha costat molt no intervenir com a docent i fer d’observadora però al final ho he aconseguit. Cal saber en tot moment quin paper  o rol s’ha de desenvolupar

INTERCANVI D’INFORMACIÓ

PROPOSTES  DE MILLORA PER L’AULA INTEGRA
Fase 4	INTERCANVI D’INFORMACIÓ
Sessió	Reunió de coordinació amb psicopedagoga i mestres de Pedagogia terapèutica i una servidora
Objectiu o finalitat	Implicar a l’alumnat de  l’aula d ‘Integra en l’ornamentació o muntatge del espai informatiu professional (el Suro)
qui hi participava	La psicopedagoga de l’IES les dues mestres de PT i jo mateix
com es va desenvolupar la sessió	Al plantejar-les les activitats que he pensat per aquests alumnes la mestra de PT tutora d’aquest  grup li sembla molt adient per tal d’implicar-los en el muntatge .La psicopedagoga i l’altra mestra de PT pensen que el fet de participació d’aquests alumnes en els espais de l’IES  fa que ajuda a integrar-se molt més
quins materials	Les meves notes de camp on està l’esquema del que  vull muntar al suro i de quina manera
conclusió valorativa	La conclusió  és positiva ja que han acceptat de bon grat les propostes que els he fet i cal buscar i demanar a l’equip directiu el lloc més adient.
Autoavaluació	Crec que he exposat amb claredat la meva informació i he sabut escoltar les opinions dels altres.

REUNIÓ DEL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ

OBSERVACIÓ REUNIÓ DEL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ
Fase 3	FASE D’OBSERVACIONS
Sessió :	Reunió de coordinació amb psicopedagoga i mestres de Pedagogia terapèutica i una servidora
Objectiu o finalitat	Comentar els temes tractats a la COCOPE Avaluació continua dels alumnes de PT i d’Integra
qui hi participava	La psicopedagoga de l’IES les dues mestres de PT
com es va desenvolupar la sessió	En un ambient distés i animós  per millorar cada vegada més els temes plantejats. A nivell informatiu la psicopedagoga informa dels temes tractats a la COCOPE. Per un altra banda les dues mestres de PT li fan el traspàs d’informació a la psicopedagoga de la primera reunió a la que elles ja han assistit referent  al tema del Pla de transició de primària a Secundària comentant-li que en aquesta reunió  es va llegir l’ordre 46/2011 de 8 de juny de la conselleria d’educació Valenciana per la qual es regula la transició des de l’etapa d’educació Primària a l’Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana (2011/7216).Es comenta que la data  per a reunir-se en el professorat de Primària serà el 28 novembre  encara que manca determinar l’hora per tal d’ajustar els horaris de totes dues etapes. Es parla del cas de “R” una nena amb problemes d’alimentació ,de dol familiar a petició  la demanda de la junta d’Avaluació i de la tutora .La psicopedagoga ja està en això i s’està valorant de derivar-la a salut mental. Alumnat d’integra queixa per part de les mestres de PT de manca de recursos tant humans com materials
quins materials	S’ha portat  L’ordre 46/2011 de 8 de juny de la conselleria d’educació Valenciana. Llibreta de notes de cada assistent
conclusió valorativa	Valoro molt el fet d’haver pogut assistir a aquesta reunió i palpar de primera mà com un equip treballa davant de les qüestions plantejades .La coordinació és vital en aquest treball i el canal comunicatiu és molt important per veure els temes des del punt de vista de cadascú. Les repercussions que crec que poden sorgir d’aquestes reunions un treball comú en el que cadascú aporta i fa el que té que fer estant informat del que ha dit l’altre.
Autoavaluació	Crec que he sabut enregistrar bé el que s’ha dit en la reunió i ser prudent i pacient fent la observació.